Transcripció del pergamí 436 del fons de l’ajuntament de Mataró conservat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.[1]

1485, febrer, 1 – Barcelona

1480, juliol, 31 – Privilegi del rei Ferran II als habitants del terme del Castell de Mataró[2], i les parròquies de Sant Julià d’Argentona, Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar i Sant Pere de Premià, reincorporant-les al Patrimoni Reial i al carreratge de Barcelona.

1/ [In nomine] Domini Nostre Jesucrist cunctis pateat [eiudentor et sit] manifestum ex cum proceres [seu probii homines de siti dicti Universitatis, Castri et Ville de Matarone et parrochiarum de Argentona, 2/ de Cabrera, de Vilassar et de Premià], diocesis Barchinone et pro parte dictas Universitatum et singularum eiusdem presentaverunt magnificis domino Johanni [Bernardo de Marimon, Johanni Lull, Guillermo Bret, Johanni Alexandre et Anthonio 3/ Muntils, Consiliariis Civitatis Barchinone, quandam] cartam Regiam pergameneam continentem in se privilegium inferius descriptum et continuatum que datus fuit in [Civitatem de Toledo, Regni Castelle, ultima die mensis julii anno a Nativitate Domini millesimi quadrigentesimi 4/ octuagesimi, clauso et subsignatum per militem] honorabile vestrum dominum Gasparem de Arinyó, serenissimi et potentissimi domini regis secretarium et eius [auctoritate notarii per totas dominationes suas, 5/ sigillo dicti Serenissimi domini Regis in quadam] […] [norei colorum impendent monir, cuius quidem] carta sive privilegi est tenor huius modi[3].

In Dei Nomine Pateat cunctis huius [scriem inspecturis, quod Nos Ferdinandus, dei gratia rex Castelle, Aragonam, Legionis, Scicilie, Toleti, Valentie, 6/ Portugalie, Gallicie], Maioricarum, Hispalii, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbi, Algezire, Gibraltaris, comes Barchinone, dominus Viscaye et [Moline, dux Atthenarum et Neopatrie, comes Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni, comesque Gossiani. Exhibita] 7/ et coram celsitudine nostra presentata, pro parte vestri fidelium nostrorum juratorum et singularium personarum ville, castri et parrochiarum de Matarone, [de Argentona, de Capraria, de Vilassario et de Premiano, seu vice et nomine vestris per fideles nostros 8/ Guillermum] Petrum Eroles, dicte parrochie de Vilassario, Guillermum Petrum Ballot, parrochie de Argentona et Jacobus Lull, parrochie de Llavaneris, termini [ville de Matharone sindicos ad maiestatem nostram per vos destinatos, suplicatione informa capitulorum 9/ thenoris] sequentis: Senyor molt alt e molt excellent, suppliquen molt humilment los faels e naturals vasalls e súbdits de vostra molt gran excellèntia, jurats e [prohòmens de la vila e terme del Castell de Mataró, e de les parròquies de Sanct Julià de Argentona, de Sanct Pheliu de 10/ Cabrera], e de Sanct Genís de Vilaçar e de Sanct Pere de Premià, scituades en lo Meresme, per gran servici de vostra altesa e de la Corona Real, e per bé e repòs de la [cosa pública de les dites vila, terrne, e parròquies e singulars de aquelles, e endressa de la justícia, e per preservar vexations], 11/ treballs, salaris e grans despeses, consentir per vostra clemència los capítols següens:

1. Primerament, com per lo Il·lustríssimo don Alfonso, Rey d’Aragó, etc. de [eterna memòria, sia estada feta per privilegi Real, incorporació e agregació a la corona Real e a la ciutat de] 12/ Barcelona[4], de la vila, Castell e térmens de Materó, fahent e constituhint aquells carrer e membre de la dita ciutat de Barcelona et alias, segons és més llargament comprès en la carta [del privilegi[5] e en la carta de possessió de aquèn presa, les quals  totas sian hagudes en lo present capítol] 13/ per expressades, e insertes, e de nou atorgadas, sia de mercè vostra, Senyor, sens preiudici, novació, derogació, directe o indirecte dels dit privilegi e incorporatió e altras cosas en aquells [compreses, sinó a tota maior confirmació e corroboració de aquells, ajustant e anedint] 14/ a la dita incorporació de nou, incorporar e agregar inseparablament, a la dita Corona e dignitat Reals, e per ella, a la dita Ciutat de Barcelona, las ditas Universitats del Castell, Vila e terme de [Mataró e parròquies de Argentona, Cabrera, Vilaçar e Premià e singulars] 15/ de aquelles, les quals parròquies sien agregades e incorporades de semblant incorporació qual fonch feta per lo dit Il·lustríssimo Senyor Rey Don Alfonso, de les dites vila, Castell e térmens de Mataró, fahent les dites Universitats e parròquies e singulars de aquelles e quiscuna 16/ de aquelles, carrer e membre de la dita Ciutat, volent e consentint vostra gran excel·lència per sa cleméncia e encara de nou atorgant a les dites Vila, terme e Castell de Mataró, e parròquies predites e singulars de aquelles e béns lurs, ques puiyen alegrar de tots aquells 17/ privilegis e libertats e usos que té la Ciutat de Barcelona, e los altres carrers de Barcelona se acustumen tots alegrar, e per quant desijam ja més no poder esse separats de la Corona Real e ciutat de Barcelona, vostra Senyoria, per sa gran clemèntia e augment e conserva- 18/ ció del Patrimoni Real, amb lo present privilegi e concessió Real, força de ley paccionada e incommutable havent, en sa bona fe Real e mediant jurament a nostre Senyor déu e sobre los seus sancts Quatre Evangelis, per si e per sos successors imperpetuum 19/ promet, que les dites Viles, Castell, térmens e parròquies e singulars de aquelles, e los mer e mixtes imperis, e les jurisdiccions civils e criminals o qualsevulla altra spècia de jurisdicció de aquelles, en tot o en part, no descorporarà ni desagregarà de la dita Corona Real, 20/ ni de la dita Ciutat, ni aquelles o alguna de aquelles o part de aquelles alienarà d’aquí avant, o transportarà, en persona de la Il·lustríssima Senyora Reyna, o altra qualsevol Reyna, per cambra, o per altra qualsevol causa, ni del Il·lustrissimo Senyor 21/ Primogènit o en persona de altre fill o filla, per dot o altre qualsevulla causa, ni en altra qualsevulla persona, privada o pública, de qualsevulla ley, condició, o preheminèncie o dignitat, sia, o per via de cambi, graciosa donació, o per Venda o permutació, o en feu o altre 22/ stabliment, o per altre qualsevulla spècie de empenyorament, transportació o alienació qui dir o cogitar se puya, per propi motiu o a supplicació de alguna persona, o per son mer ofici, ans Vós, Senyor, per Vós e per vostre primogènit e successors vostres e seus, 23/ prometeu ab lo present privilegi, forsa de Ley paccionada havent, e en virtut de contracte e los dits juraments e fe Reials migensants, que en tot temps tindreu e deffendreu les predites coses e quascuna de aquelles com a incorporats, agregats e units a la dita Corona e 24/ Patrimoni Reals e a la ciutat de Barcelona, en la forma predita, açó prometent e fahent de certa sciència, consultament e delliberada, havent de totes coses plena informació; e si lo contrari era fet, ço que déus no vulla, per importunitat o seducció de alguna 25/ persona o per propi motiu o en altra qualsevulla manera e per qualsevol occasió, voleu, Senyor, e declarau, ara per lavors, ab aquest dit privilegi, força de ley paccionada e de contracte havent, que tals alienacions, infeudations, concessions, transportacions o permu- 26/ tacions o empenyoraments, ipso facto et iure, sien irrites, casses e nulles e no de força alguna, per auctoritat de la present ley e privilegi, e sens altra sentència, e per aquelles no sia res fet ni en res obeyt, ans donau ab lo present privilegi, per Vós e vostres successors, 27/ licència a les dites Universitats e singulars de aquelles, e aquiscuna e quiscun de aquelles, que en juy o fora juy, e de fet e de dret, puixen contradir e resistir a tals havents tals concessions a qualsevulla dels prenominats títols, en la forma e manera que 28/ és permès e atorgat resistir als hòmens de Mataró e Cabrera en lo dit cars, en virtut de les incorporacions e privilegis atorgats per los Sereníssimos Reys d’Aragó, predecessors vostres, a aquelles e ab les declaracions, remissions e indults contenguts e expressats 29/ en dits privilegis, los quals, com dit és, confirmau de nou, atorgau e voleu ésser ací per tant sufficientment expressats, com si de mot a mot hi fossen inserts, e encara consent e promet vostra Senyoria, per Vós e per los dits successors e ab ley paccionada que, venint 30/ tal cars, lo que déus no vulla, que tals concessions e alienacions sien nulles e sens efficàtia alguna, e encara a maior cauthela, sien revocades per Vós, Senyor, e successors vostres, de fet, dins sis jorns aprés vostra altesa o vostres successors ne sereu suplicats o fets certs 31/, e en altra manera, vol e consent vostra Senyoria hoc, e fa donatió, entre vius irrevocable, a la ciutat de Barcelona dels dits lochs, Castell, térmens e parròquies, e dels dits mer e mixtes imperis, e de totes altres jurisdiccions e drets de aquelles, e vostra senyoria 32/ mana e vol que, ara per lavors, ha per soltats los juraments e qualsevol fidelitats e homenatges en los quals sien tenguts los predits, o algun de aquells a la Magestat Real, e vol e mana que encontinent, ara per lavors, les dites Vila, Castell 33/ e Universitats e singulars de aquelles presten los dits jurament e homenatges e fidelitats als Consellers de la Ciutat de Barcelona, e la dita Ciutat o los dits Consellers, ara per lavors, prenguen la possessió, els sia manat e manau en dit cars, 34/ sots les naturalesa e fidelitat per les quals són obligats a la dignitat Real, que prenguen la dita possessió e, advenint lo cars, fassen totes deffensions e forses e instància que les coses predites sortesquen tot lur complit effecte, car tot és per 35/ servici de la Corona Real, e conservació e augment del Real Patrimoni, lo qual, ab moltes exquisides maneres, en gran part és alienat e dilaterat, e quiscú havent recors de la naturalesa e fidelitat reals per los quals és obligat a la 36/ dignitat real, si animo té ben instituït, deu dar tota obra lo Patrimoni Real sia restituit e bé augmentat e conservat. Plau al Senyor Rey.
2. Item, Senyor, com en les dites parròquies lo mer e mixte imperi e jurisdicció civil e tota altra jurisdicció acustu- 37/ men ésser exercits per Batles Reals, jat sia en alguna de aquelles parròquies, sia exercida per Loctinent de algú dels dits batles, sia de vostra mercè, Senyor, consentir ab lo present privilegi, força de ley paccionada havent que, d’aquí avant en la dita vila, 38/ terme e Castell de Mataró, e en quiscuna de les dites parròquies, ço és, de Argentona, de Cabrera, de Vilaçar e de Premià, quiscún trienni sien mesos Batles Reals per Vós, Senyor, e per los I11ustres successors vostres en la forma davall posada. Los quals 39/ Batles, quiscun en sa parròquia, e en los singulars e béns de aquella e dels stranys, delinqüents, declinans o contractans en aquella e en lurs béns, puixen e sien tenguts exercir les mer e mixt imperi, en la civil e criminal, e altra qualsevol jurisdicció, per qual- 40/ sevulla excessos e delictes per greus que fossen, e per qualsevulla contractes o quasi, en la forma e manera que exerceix lo batle de Barcelona en dita ciutat en los súbdits, a son offici, entès emperò, Senyor, que los batles qui seran en qualsevulla 41/ temps, ans de usar de lur offici, hagen assegurar de tenir taula ab bones fermanses, et alies, segons volen les constitucions de Cathalunya. Plau al Senyor Rey.
3. Item, Senyor, sia de vostra mercè consentir que no puixen ésser 42/ Batles en les dites Vila, Castell e parròquies e térmens de aquelles, sinó que sien naturals o habitans e heredats en les dites Vila, terme e parròquies, ço és, quiscun de les vila, térmens e parròquies en les quals serà batle, consentint més avant senyors, 43/ per ley paccionada, que quascun trienni los jurats e consell de les dites Vila, Castell e parròquies de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilaçar e Premià, ço és, quascun en son loch, puixen elegir tres persones naturals o habitants e heretades de aquella 44/ vila o parròquia, que volran sia creat Batle, e aquelles hagen e puxen presentar per letra o altrament a vostra altesa, si serà present en lo principat de Cathalunya o a vostre loctinent generals o a vostres successors o a lloctinents generals de aquells, e en absència 45/ vostra o d’ells al Batle general de Cathalunya o al lloctinent del dit Batle general, e que una de les dites tres persones en la forma dessús dita presentades, puixa e dega ésser provehida per lo batle de aquella Vila, Castell e parròquia de hon serà presentada, 46/ e a tal haia ésser feta provisió de la batlia per aquell trieni, e Vós, Senyor, voleu e declarau que lo batla de Mataró haia per son salari, quascun any, quinze lliures, e son loctinent sinch lliures, e quascun Batle en quascuna de les 47/ parròquies predites hage deu lliures per son salari quascun any, los quals sien pagats dels emoluments que trauran e no de rendes algunes, manant al mestre rational e a son loctinent, que en los comptes donadors quascun trienni per quiscun 48/ dels dits batles, hagen admetre en compte los dits salaris sens contradicció alguna. Entès emperò, que los dits batles, quiscú en sa jurisdicció, en cars de necessitat e no en altra manera, puixen fer loctinents lurs, los quals puixen exercir tant 49/  plenament los dits officis, com los dits batles, durant lur absència, emperò que los dits batles e lurs fermanses, sien tenguts de les culpes de lurs loctinents. E lo dit batle de Mataró, encara en presèntia, puixa fer lloctinent en la parròquia 50/ de Lavaneres, del terme del dit Castell de Mataró, la qual és assats luny de la dita vila, segons és ja acustumat. E si serà elet per Batle de Mataró persona qui estiga en la dita parròquia de Lavaneres, puxa fer en la 51/ semblant forma loctinent en la dita vila de Mataró. Plau al Senyor Rey.
4. Item, Senyor, com lo Batla de Barcelona hage acustumat, essent present en la vila e terme de Materó, e no en altra manera, conèxer de totes les causes 52/ civils e criminals, e exercir lo mer e mixt imperi en los habitants en la dita vila, Castell e terme, e en los altres allí delinqüents o quasi, supliquen los habitants en la dita Vila, Castell e terme, que plàcia a vostra Altessa atorgar-los 53/ en virtut del present e special privilegi, forsa de ley paccionada havent, per a sempre, que venint lo dit batle de Barcelona a la Vila, Castell e terme de Mataró e stant present, exercescha les dites jurisdiccions però, per lo exercici de aquelles, 54/ lo batle de Mataró no cesse, ni hage cessar o sie impedit en lo exercisci de son offici, sinó tan solament en les causes civils e criminals, de les quals serà inhibit per lo batla de Barcelona, la qual inhibitió no dure ni durar puixa sinó durant 55/ la presència del dit batle de Barcelona en la dita vila e terme de Mataró, ans partint-se aquell, e essent fora del terme de la dita vila, torne la conexensa e jurisdicció de les dites causes, de las quals serà estat inhibit, íntegrament e sens empaig 56/  del dit batle de Mataró, e que los processos e actes, axí los que fets haurà com los que trobarà fets, haia dexar lo dit batle de Barcelona en poder del scrivà de Mataró, perquè lo batle de Mataró, aprés de partit aquell, puixa administrar justícia. 57/ Los quals processos e actes civils e criminals, haia fer e exercir lo dit batle de Barcelona ab lo notari de la vila de Mataró e no ab algun altre, quant emperò als altres ministres, puixa lo dit batla de Barcelona portar e elegir aquells que ben vist li seran, però 58/ que sia tingut lo dit batle de Barcelona deixar en la dita vila les penyores que fetes haurà, per qualsevol causa e rahó, perquè los hòmens de la dita vila més fàcilment les puixen quitar e, si se hauran a vendre e exequtar, no se fassen demesiades 59/ despeses per portar-les fora de la dita vila, e assò sia observat no obstant que sia estat altrament en lo passat fet e pratichat. Plau al Senyor Rey.
5. Item, com lo Vaguer de Barcelona o Regent la dita vegaria haie acustumat, essent present 60/ en les parròquies de Argentona, Cabrera, Vilaçar e Premià, e no en altra manera, conèxer de totes les causes civils e criminals, e exercint lo mer e mixte imperi en los hòmens de les dites parròquies, e altres en aquelles delinqüents o quasi, suppliquen 61/ los habitans en les dites Universitats e parróquies, placia a vostra Altesa atorgar als Batles de les dites parròquies, en virtut del present privilegi per a sempre durador, que venint lo Veguer de Barcelona a les dites parròquies, estant present, e no en altra 62/ manera, en qualsevol de aquelles puixa conèxer de les causes civils e criminals de aquella batlia en la qual serà present, e no de les altres parròquies. Entès emperò, que per ésser present lo dit Veguer en una batlia, lo batla de aquella no cessa ni sia impedit 63/ en lo exercici de son offici, sinó en aquelles causes de les quals lo dit Veguer lo inhibirà. Les quals inhibitions no puixa fer lo dit Veguer, sinó stant dins la dita batlia, e de continent que serà fora de aquella, la conexença de les dites causes de les quals 64/ serà estat inhibit lo dit Batle, torne sens impediment algú a aquell. E que stant lo dit Veguer en una de les dites batlies, no puixa evocar-se, inhibir, ni traure les causes de les altres batlies, de les quals serà absent, ni de alguna de aquelles. E partints 65/ se lo Veguer de les dites parròquies o batlies, haia e sia tengut deixar, en quiscuna de aquelles, los processos, actes e penyores que fetes haurà en quiscuna de aquelles, com és tengut lo Batle de Barcelona servar e fer en la Vila de Mataró, segons és 66/ dispost en lo precedent Capítol. Excepto que lo dit veguer puixa a sa voluntat portar los ministres e notari, attès que en les dites parròquies no stà contínuament notari abte per los dits actes, com és e està en la vila de Mataró. E per los officials 67/ predits e en la forma contenguda en los precedents Capítols, sien exercides d’aquí avant les jurisdiccions civils e criminals, mer e mixt imperi, en les dites Vila, terme e Castell de Mataró, e parròquies de Argentona, Cabrera, Vilassar e Premià, e no 68/ per lo portant veus de vostre general Governador en lo Principat de Cathalunya, ni per comissaris o alguatzirs o altres officials presents e absents, si donchs no era per procés de Regalia, de pau e treva, e altres consemblants. Plau al Senyor Rey. 69/
6. Item, que les dites Vila de Mataró e parròquies de Argentona, Cabrera, Vilassar e Premià, assaber és quiscuna per si, puixen quascun any, segons se conté en los altres lurs privilegis, elegir, fer e crear Jurats, Consell, Clavaris e bossers, hoydors de comptes e 70/ calculadors de aquells, los quals exercesquen e fassen lo que ab los dits privilegis podien e han acustumat fer e exercir líberament, ab les obligacions e juraments en dits privilegis e costums lurs contenguts. Los quals sien assí haguts per tant expressos, 71/ com si mot a mot hi fossen inserts. Plau al Senyor Rey.
7. Item, Senyor, sia de Vostra mercè consentir a les dites Vila, Castell e térmens de Mataró e a les dites parròquies, e a cascuna de aquelles, que sens altra licència e provisió Real 72/ puixen metre imposicions, e fer talls, e manlevar censals o violaris, al for que ben vist los serà, ab totes obligacions acustumades, e que seran concordades ab los qui prestaran, e encara puixen metre o imposar entre sí delmes o redelmes, vintens o 73/ altres impósits e drets, quels serà vist fahedor, e tostemps quels serà vist fer se dega, e levar aquelles e tornar-les una vegada e moltes a lur voluntat, e los dits impòsits fer, cullir o vendre, o arrendar per suportar e pagar lurs càrrechs presents 74/ e sdevenidors, lohant e approbant, e ara per lavors e lavors per ara, los dits contractes de censals, e posant en aquells Vostra auctoritat e decret, de les quals coses no puixen ésser forsats dar compte a Vós, Senyor ni a vostra cort o officials 75/ vostres o de vostres successors. Plau al Senyor Rey. Però vol e mana sa altesa, que hagen dar compte al Batlle general de Cathalunya de les dites coses, de tres en tres anys.
8. Item, sia de vostra mercè, Senyor, consentir que los delats de les dites vila, tér- 76/ mens e parròquies, o declinants en aquelles, hagen ésser detenguts, absolts o condanmats, quascú en la sua vila o parróquia, e de aquelles no puixen ésser trets per qualsevol official, ne encara les enquestes o processos, ni penyores que contra aquells se faran, 77/ si donchs no era per procés de Regalia. Plau al Senyor Rey.
9. Item, sia de vostra mercè, Senyor, consentir e fer remissió a les dites Universitats, a cascuna de aquelles e a lurs béns, de totes penes de terç e altres penes e de tots 78/ crims e delictes de que fossen inculpats o, altrament, tenguts ara, fossen processats, que no sia crim de mort, de lesa Magestat, trencador de camins o fabricador de falsa moneda. Plau al Senyor Rey.
10. Item, com de poc temps ensà, 79/ mossèn Pere Johan Ferrer, tenint ocupades e empenyorades les dites vila, terme e castell de Mataró e altres parròquies desús specifficades, se sforsa en voler extorquir e exhigir, en lo terme del dit Castell de Mataró, hun dret vulgarment apellat ribatge, 80/ qui és quatre per cent de tots blats e sals quis descarreguen de mar en lo terme del dit Castell, affermant que, en lo temps que lo dit Castell era de Baró, lo dit dret era exhigit e que axí, ell, com a Baró e Senyor, lo poria exhigir, e açó és 81/ gran dan e destrucció de la dita Vila de Mataró, perquè los negocians, per temor de la dita exhacció, cessen venir descarregar en lo dit terme, sia de vostra mercè e clemèntia, Senyor, consentir a la dita Universitat e singulars de la dita Vila e terme, que d’ací avant, tal 82/ dret no sia exhigit, màxime que en temps que es estat Real lo dit Castell e Vila, no es estat acostumat exhigir lo dit dret. Plau al Senyor Rey. Sia fet com se acostumava en temps que era de Patrimoni Real, la dita vila e terme de Mataró. És a saber, 83/ ans que mossèn Pere Johan tingués aquell.
11. Item, com lo dit per mossèn Per Johan Ferrer, en lo temps que ha tengudes les dites Vila e parròquies en virtut de gràties Reals e altrament ha exigides, reebudes e preses moltes pensions de 84/ censals de les dites Vila e parròquies e dels singulars de aqueIles, axí, ans de la reducció de Barcelona, com après la reducció de aquella. Les quals pensions les dites Vila e Universitats e singulars de aquelles acostumaven fer e pagar a diverses persones e collegis, 85/ axí dins la dita Ciutat de Barcelona com fora de aquella que plàcia a Vós, Senyor, ab lo present Capítol decernir e declarar, axí com declarau e decerniu, les dites vila e parròquies, ni alguna de aquelles, ne les singulars persones, ni béns lurs, ésser obligats 86/ a tornar pagar les dites pensions, ni part alguna de aquelles, en axí que per les dites persones no puixa ésser intentada, feta, ni moguda, ara ni en sdevenidor, en juy ni fora juy, ni en alguna altra manera, petitió, demanda, plet o qüestió, a les dites vila e 87/ parròquies, ni alguna de aquelles, ni singulars persones, ans sien toltes e levades totes accions e via de procehir contra les dites Vila e parròquies, e los habitants e habitadors en aquelles, e béns lurs. Manant a tots e sengles officials de vostra altesa, sots lo deute de fidelitat 88/ e confiscació de béns, que a sola hostenció del present Capítol, cessen e tolguen tots enantaments dels quals fossen requests fer a instància de qualsevol persones. Abdicant los tot poder de fer lo contrari, amb decret de nullitat. Plau al Senyor Rey, pus conste 89/ legítimament que dites pensions sien stades pagades realment al dit mossèn Pere Johan Ferrer, per virtut de gràcies Reals.
12. Item, com lo dit dit mossèn Pere Johan Ferrer, tenint la dita vila de Mataró e parròquies de Argentona, Cabrera, Vilaçar e Premià, 90/ segons dit és, haia obrat o reparat hun castell herm appellat Burriach, en lo qual de present té sa habitació, lo qual se diu és o era de mossèn Pere Dezbosch, e haia lo dit mossèn Pere Johan procurat que li es stat fet stabliment o concessió por lo Sereníssimo Senyor 91/ Rey vostre pare de immortal memòria, o per lo Batle general de Cathalunya o loctinent o regent lo dit offici, de certs térmens, los quals són de les parròquies de Cabrera e Vilaçar, e los quals ha fets assignar e aplicar al dit Castell en los quals ha 92/ obtenguda tota jurisdicció civil e criminal, mer e mixt imperi, fahent ne Baronia en forma, la qual baronia, térmens e jurisdicció, no poden ésser donats ni restar al dit Mossen Pere Johan, en preiuy de les dites parròquies que confinen e termenen ab lo dit Castell, 93/ qui han tornat a vostre Real patrimoni íntegrament e sens diminució alguna, car per assó són stats contents los hómens de les dites parròquies pagar e exbursar de lurs sustàncies les quantitats davall specifficades, e encara attès que en los dits térmens, 94/ al dit mossèn Pere Johan assignats, ha possessions de singulars persones, les quals lo dit mossèn Pere Johan se ha occupades e han éser restituhides als de qui són e no res menys, per quant ab senténtia Real es stat sentenciat e declarat en temps passat lo dit Castell no 95/ tenir terme algú sinó tant quant tenen les parets de aquell. Per tant, supliquen a vostra Altessa li plàcia revocar e haver per revocats e anullats, així com ab lo present revocau e anullau, de certa sciència e delliberadament, qualsevol stabliments, concessions 96/ e altres gràcies fetes al dit mossèn Pere Johan Ferrer e als seus, dels dits térmens al dit Castell assignats, baronia e jurisdiccions civil e criminal, per lo dit Sereníssimo Senyor Rey vostre pare, o per Vós, o officials vostres o de aquell, los quals stabliments, 97/ terminatió, e assignació de térmens e baronia, e concessions de jurisdiccions civil e criminal, e altres qualsevol provisions, sien aci haguts e hagudes per tant sufficientment expresses, com si de paraula a paraula hic fossen incerts, restituhint e tornant totes 98/ les dites coses al stament en que staven los dits térmens e parròquies, e les jurisdiccions e altres coses tocants, en qualsevol manera, les dites parròquies e singulars de aquelles, ans de les comocions e guerra de Cathalunya. E que man vostra Senyoria, que lo dit 99/ mossèn Pere Johan Ferrer haia renunciar e de fet renuncie als dits stabliments, gràcies e concessions, de la qual renunciació conste per acte auctèntich en offici de Batle general per eterna memòria, provehint e declarant, a maior cauthela, que lo dit 100/ mossèn Pere Johan Ferrer no puixa tenir los dits térmens, ni exercir jurisdicció alguna en aquells, ni encara rebre les pecúnies de l’empenyorament que té de les dites vila e parròquies, fins haia renunciat als dits stabliments, concessions e gràties, segons dit és, 101/ provehint e declarant encara que, pus los hómens de les dites vila e parròquies hagen deposats en la Taula de la Ciutat de Barcelona los dos mil florins d’or, dels quals se fa servey a Vostra Altesa, com davall es escrit, perquè de aquells se fassa a la voluntat 102/ de aquella, e hagen fermada la carta del censal dels mil florins d’or, segons devall se conté, al dit mossèn Pere Johan Farrer, sens més dilacions, les dites Vila e parròquies, e les jurisdiccions de aquelles vinguen al domini e possessió de vostra Real Magestat, 103/ e se complesquen, e hagen effecte e exequció, totes les coses en los presens capítols contengudes, no obstants, ans hagudes per revocades, expressament e de certa sciència, totes e sengles provisions, ab qualsevol expressió de paraules, per forts o derogatòries 104/ que fossen, les quals sien hagudes assí per insertes, lo contrari en alguna manera disponents. Plau al Senyor Rey.
13. Item, Senyor, sia de vostra mercè revocar e haver per revocats ab lo present, qualsevulla gràcies, donacions, concessions, empenyo- 105/ raments, privilegis e cartells, e altres actes e contractes fets e atorgats al dit mossèn Pere Johan Ferrer, e altres qualsevol persones dels dits Vila, Castell e térmens de Materó, e de les altres parròquies dessús nomenades, e dels térmens assignats al 106/ Castell de Burriach qui sien de les dites parròquies, mers, mixt imperis, e altres qualsevol jurisdiccions civils e criminals de aquelles, e de totes rendes e drets de patrimoni Real. Absolent les dites Universitats e quiscuna de aquelles, e los singulars de 107/ aquelles, de qualsevol sagrament e homanatges e de fidelitats prestats al dit mossèn Pere Johan Ferrer e a sos procuradors. E així sien plenament e íntegra tornats ab tots drets e rendes units e agregats al patrimoni Real, a la recepció de la 109/ Batllia general ab tots sos drets e per aquella forma e manera que eren ans del dit empenyorament en temos que eren del patrimoni Real, talment que no coneguen per Senyor sinó hun déu en lo cel e hun Rey en la terra. 110/ Plau al Senyor Rey.
14. Item, sia de vostra mercè, Senyor, que los privilegis de les dites Universitats e de quascuna de aquelles, en quant no serà a aquells derogat per los presents Capítols, stiguen en lur forsa, efficàcia e valor, e tals com si los presents 111/ Capítols atorgats no fossen e en /quant hi serà derogat per los presents, aquells no hagen valor alguna. Plau al Senyor Rey.
15. Item, Senyor, per causa del present privilegi e coses demunt dites, atorgades per vostra Senyoria, e encara per dignes respectes, 112/ les dites Universitats serveixen a vostra Senyoria de dos mil florins d’or o de la valor de aquells, pagadors en la Ciutat de Barcelona. Los quals de continent que sien dits e scrits en la Taula de la Ciutat, a vostra Altessa, o a qui aquella manarà, venguen, 113/ sens alguna dilació, les dites Vila e parròquies, térmens e jurisdiccions, e altres coses de aquelles, íntegrament al patrimoni Real, repellit lo dit mossèn Pere Johan Ferrer, no obstant, ans hagudes per revocades e nulles qualsevol provisions a aquell ator- 114/ gades, lo contrari disponents. Emperò, Senyor, vostra Senyoria vol e consent que los dits privilegi e capítols sien axí irrevocables e passats en virtut de contracte, que en algun temps nos puixen revocar, encara que la dita quantitat se volguers restituhir, 115/ ne en altra qualsevol cars, car tot és servey de Vostra Magestat Real e bé e conservatcó de la cosa pública de les dites Universitats. Plau al Senyor Rey y accepta los dits dos mil florins d’or e en la forma demunt dita. Però vol sa Altesa que ultra los dits dos 116/ mil florins, les dites Universitats asseguren a mossèn Pere Johan Ferrer mil florins d’or, o la valor de aquells, segons correran en lo temps ques assegureran, a rahó de censal a vint mil per mil. Car sa Altesa és contenta prometre e jurar, axí com de fet 117/ promet e jura dar, pagar e restituhir a les dites Universitats del donatiu que li serà fet, en pecúnia, censals o altrament en la primera Cort celebradora en Cathalunya, los dits mil florins d’or en or o la vera valor de aquells, per luyr, quitar e rehembre los dits mil 118/ florins d’or assegurats a censal al dit mossèn Pere Johan Ferrer. Los quals mil florins d’or quant se luyran hagen éser pagats en florins d’or, o al for que valran florins d’or, en lo temps de la luyció, e de continent que sien deposats los dits dos mil d’or, e assegu- 119/ rats los mil florins d’or a censal en la forma predita, les dites Vila e parròquies, sens dilació alguna, e sens restar en altra obligació, tornen al patrimoni Real, revocades qualsevol provisions lo contrari disponents.
16. ltem, Senyor, que plàcia a vostra Altesa, pus 120/ aquelles fan lo predit servey, manar franchs de sagell los presents Capítols. Plau al Senyor Rey sien tant solament exhigits per lo dret de sagell a la cancellaria pertanyent, mil sous[6] jacceti. E axí ho mana sa Magestat a son protonotari e loctinent de aquell.

121/ Supplicato que nobis humiliter per ipsos sindicos, ut contenta in eiusdem supplicatione et Capitulis pro benefficio rei publice Universitaris dictarum Ville, Castelli de Materone et parrochiarum de Argentona, Capraria, Vilassario et Premiano, que maximum comodum 122/ affertarunt patrimoniis et Corone Regie unde dimembrati et sepparati fuerant, tanquam servus ad fontes aquarum applicari et restitui de nostri benignitate solita acceptare, concedere atque decretare dignaremur. Nos vero prospecta tanta affeccione et tam fugi instan- 123/ tia et supplicatione per vos facta servitciis que per Universitates ipsas impensis nobis et que impendere speramus in dies. Tumquod non recusastis propria bona et sustanciam exponere, ut id adipisci possitis statuimus dictam supplicacionem et capitula acceptare 124/ et unum quodque capitulorum ipsorum decretare, ac ipsa una cum responsionibus et modifficacionibus, in fine unius cuiusque eorum contentis et apositis ad futuram rei sit geste ac concesse memoriam in privilegi formam redigere. Quo circa tenore huiusmodi privi- 125/ legy vici et robur contractus pactionati perpetuo obtinentis presentium tenore scienter et consulto liberalitateque mera et dominica potestate suplicationem et Capitula preinserta cum decretationibus, modifficacionibus et responsionibus, in fine unius cuiusque ipsorum 126/ continuatis et apositis quem ad modum superius continetur et est expressum, acceptamus, concedimus, damus e largimur ratifficamusque et aprobamus ac nostre acceptacionis ratifficacionis, confirmacionis et novi indulti munimine roboramus nostrum que pariter assensum 127/ et auctoritatem appocimus illamque et illas ad futuram rei memoriam in hanc privilegy formam redigi iussimus volentes unum quodque dictorum capitulorum per se vici et robur privilegy et contractus obtinere. Ita quod quociens cumque jurati et singulares persone dictarum 128/ Ville, castri et parrochiarum ac unius cuiusque earum voluerint et instaverint de uno quoque dictorum capitulorum confici unum publicum instrumentum, quod eisdem conficiatur et tradatur non mutata substantia. Renuntiantes, exceptioni capitulorum predictorum, sic ut predicitur 129/ non concessorum ac rei, sicut predicitur non geste et non concesse in nostra bona fide et verbo regys, promittimus vobis juratis et singularibus personis dictarum Ville, Castri et parrochiarum presentibus et futuris et Secretario ac notario infrascripto ut publice persone 130/ pro vobis et pro alys quorum intersit et interesse poterit recipienti et pacistenti ac eciam legittime stipulanti. Nec non juramus per dominum deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris Corporaliter tacta, quod predicta omnia et singula et quodlibet 131/ eorum iuxta seriem et tenorem ipsorum pleniorem tenebimus et observabimus tenerique et observari faciemus et in aliquo non contra faciemus, seu per quenquam contrafacere vel venire promittemus racione aliqua iure modo causa vel occasione sub iurium omnium 132/ nostrorum et Curie nostre obligatione. Volentes et consentientes, quod de huius modi nota ad requisicionem Juratorum predictarum Ville, Castri et parrochiarum et unius cuiusque earum fiant et tradantur per Secretarium et notarium infrascriptum, tot publica consimilia 133/ instrumenta, quot sunt Universitates predicte et unicuique Universitati earum unum instrumentum tradi possit. Illustrissimo propterea Johanni principi Castelle et Gerunde, primogenito nostro carissimo ac in Castelle et Aragonum regnis, post felices dies nostros heredi et in dubitato 134/ successoris sub paterne benediccionis obtentu dicimus Illustri vero infanti Enrico[7], duci Sugurby, comiti Empurianum, nostro carissimo consanguineo et locumtenenti generali in Principatii Cathalonia gerentique vices nostri generalis Gubernatoris in Principatii eodem 135/ Baiulo generali et magistro racionali, vicariis, baiulis, subvicariis, subbaiulis ac consiliariis civitatis Barchinone algutssiriis et ceteris universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locumtenentibus aut officia regentibus ad quos 136/ spectet dicimus, precipimus et mandamus ad obtentum nostri amoris et gratie incursumque pene florenorum auri Aragonum decem milium nostris inferendorum erariis, quod nostram huiusmodi suplicationis et Capitulorum predictorum ac decretacionum et responsionum, 137/ in fine unius cuiusque eorum contentorum acceptacionem, concessionem, approbacionem et laudacionem et omnia et singula superius desig-nata juxta eorum seriem et tenorem teneant firmitter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse ac iunio la- 138/ biliter et contrarium non faciant racione aliqua sine causa. Si dictus Illustrissimus princeps et filius noster carissimus gratiam paternam habet caram ceterique officiales et aly predicti, iram et indignationem ac penam preapositam cupiunt non incurrere. 139/ Quod est datum et actum Toleti, die ultimo, mensis July, anno a nativitate domini millesimo quadrigentesimo octuagesimo. Regnorumque nostrorum videlicet Sicicilie anno terciodecimo, Castelle, Legionis etc. septimo Aragonum vero et aliorum 140/ secundo. Signum Ferdinandi dei gracia Regis Castelle, Aragonum, Legionis, Sicilie, Toleti, Valencie, Gallecie, Maioricarum, Hispalis, Sardinie, Cordube, Corsice, Murcie, Giennis, Algarbi, Algezire, Gibraltaris, comitis Barchinone, 141/ domini Viscaye et Moline, ducis Athenarum et Neopatrie, comitis Rossilionis et Ceritanie, marchio Oristanni, comesque Gossiani. Qui predicta laudamus, concedimus, firmamus et juramus huisque instrumento sigillum comune nostrum 142/ iussimus impendenti. Yo el Rey. Testes sunt qui presentes fuerunt venerabile in Christo pater Petrus Episcopolo Urgellenci, Cancellarius, Magnifficus Alfonsus de la Cavalleria, Vicecancellarius, Regii Consiliarii et nobilis Ferdnandus de Rebolledo, miles. 143/ Signum mei Gasparis d’Arinyo, directi Serenissimi et potentissimi domini Regis Secretarii, eiusque autoritacte notari publici per universam diccionem suati qui premssis interfui eaquod de ipsius domini Regis mandato in duobus pergamenis nem 144/ filo canapis consutis in primo quorum sunt linee complete octuaginta sex prima cum incipit in dei nomine et fuitt et moline ultima vero incipit franchs de segell et fuit suplicacione in secundo vero pergameno sunt linee complete 145/ quatordecim et una non completa prima incipit et Capitulis et fuit de nostra benigni ultima vero incipit Toleti et fuit secundo sunt etiam in eodem secundo pergameno scriptis signum dicti domini Regis in una linea perfecta et alia imperfecta 146/ nomina testium in linea imprefecta et presens mea clausura stribi feci et clausi. Corrigitur autem in lineis octava edig xii indessa xiii causa et alibi in eadem sia o lxxxvi facten et lxxxxvi Castelle. Necnon cum- 147/ idem proceres et in dicti dictarum Universitatum, Castri et Ville de Matarone et parrochias antedictas presentavint iamdictis Magnifficis dominis Consiliariis quondam patentem papiri leteram Magestatis dicti Serenissimi 148/ domini Regis Sigillo Regio in eius dorso ut primis videbatur aspectibus sigillatum signo de registrata seriey sequentis.

1481, maig, 15 – Donació que fa el rei Ferran II del terme del Castell de Mataró i les parròquies de Sant Julià d’Argentona, Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar i Sant Pere de Premià, a la ciutat de Barcelona.

Don Ferrando, per la gràcia de déu, Rey de Castella, de Aragó, de Leó, de Sicilia, de Todelo, de València, de Gallicia, de 149/ Mallorques, de Sicílla, de Serdenya, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jahen, de Algarbe, de Algezira, de Gibraltar, Comte de Barcelona, Senyor de Viscaye, de Molina, Duch de Athenes e de Neopàtria, Comte de Rosselló e de Cerdanya, 150/ Marquès d’Oristany, Comte de Bociano. Als amats e faels nostre los Consellers de la nostra ciutat de Barcelona, Salut e dilecció. Nos, ab nostre privilegi dat en la ciutat de Toledo lo derrer die del mes de Juliol del any pus prop passat mil quatrecents 151/ vuytanta, agregam inseparablement a la Corona Real nostra les parròquies de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar e Premià, les quals staven empenyorades e alienades de nostre patrimoni, e entre les altres coses en dit privilegi posades, per seguretat de les 152/ dites parròquies e per que aquelles en ningún temps no puguen eser alienades del Real patrimoni, son contengudes e posades les peraules següents, e encara consent e promet vostra senyoria, per vos e per lo successors vostres, e ab ley paccionada que venint tal cars lo que 153/ deu no vulla que tals concessions e alienacions sien nulles e sens efficàcia alguna. E encara a maior cauthela sien revocades per vos senyor e succesors vostres de fet dins sis jorns aprés vostra altesa o vostres succesors ne seran suplicats o fets certs en altra manera 154/ vol e consent vostra senyoria, hoc e fa donació entre vius irrevocable a la Ciutat de Barcelona, dels dits lochs, Castell, térmens e parròquies e dels dits mer e mixts imperis e de totes altres jurisdiccions e drets de aquells e vostra senyoria mana e vol que ara per 155/ lavors ha per soltats los juraments e qualsevol fidelitats e homanatges en los quals sien tenguts los predits o algú de aquells a a la Magestat Real, e vol e mana que en continent, ara per lavors, les dites Vila, Castell e Universitats e singulars de aquelles presten los dits 156/ jurament e homenatges e fidelitats als Consellers e ciutat de Barcelona e de la dita ciutat o los dits consellers, ara per lavors prenguen la possessió, els sia manat e manam en dit cars sots la naturalesa e fidelitat per les quals són obligats a la dignitat Reals, que pren- 157/ guen la dita possessió e advenint lo cars fassen. En virtut de les quals paraules premsertes vosaltres sou obligats e deveu pendre la dita possessió dels predits lochs, Castell e parròquies. E com vullam que lo dit privilegi sia observat ab tenor de les presents 158/ no nostra certa sciència e consultament vos diem e manam stretament sots incorriment de les penes en lo dit privilegi contengudes que de continent poseu per exequció lo pendre de la dita possessió segons és contengut e dispost en lo dit privilegi e no 159/ fassan lo contrari per rahó o causa alguna si voleu no incòrrer en les dites penes. Datum en Calatayut a xv de maig anys de la nativitat de nostre senyor mil quatrecents vuytanta hu. Yo el Rey.

1481, juliol, 19 – Concòrdia entre els habitants del terme del Castell de Mataró i les parròquies de Sant Julià d’Argentona, Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar i Sant Pere de Premià, i els Consellers de Barcelona per  accedir al carreratge de Barcelona.

Quibusquidem carta 160/ sive privilegio et patienti papirea letera jam dictis dominis Consiliariis per dictos procuratores et sindicos presentatur preffati domini Consiliarii ipsis acceptatis cum illis quibus deret reverencia honore et submissione Magestatis domini Regis cum omnia disposita 161/ et ordinata per resitudinem Regiam no possent expediri misi per medium delliberacionum et conclusionum consiliorum preffate civitatis Barchinone ipsi domini Consiliarii proposuerunt jam dicta omnia et singula in preffatis Carta sivi privilegio ac letera 162/ dicte sive Magestatis contenta Consilio ordinario triginta duorum procerum dicte civitatis quod celebratum fuit vicesima quinta aprilis anni jamdicti octuagesimi primi. Et facto preffato Consilio et proposicione jam dicta dictum Consilium triginta 163/ duorum procerum remisit ea omnia et singula Consilio generali Centum juratorum quod jam dicta et eadem die in domo predicte civitatem fuit celebratum. Et facta per dictum Consilium et seu in eodem delliberacione de et super predictis que continuata fuit in regestro 164/ Consiliorum dicte civitatis sub dicto calendario jam dictum Consilium delliberant en conclusionem fecit sub forma seguenti. En quant tocha lo fet dels homens de Mataró els quals han obtengut privilegi del Senyor Rey que no puixen esser alienats 165/ de la Corona Real e en cars que fos fet lo contrari, ara per lavors, sien fets Carrer de Barcelona. E per ço volen que la ciutat ara de present prenga los homenatges dels dits hòmens. Lo consell attès fa veure si los dits hòmens seran acceptats 166/ o no fa conthisió e delliberació que les dites coses sien remeses e aquelles remet e comet als honorables Consellers e consell de Trenta dos pròmens qui ara és e per temps serà, los quals vegen lo privilegi obtengut per los dits hòmens e delliberen si seran 167/ acceptats e per quina forma seran acceptats encautant se que si faran la acceptació aquella sa feta a tota honor e utilitat de la dita ciutat. Et dictis conclusione, delliberacione et remissione per dictum Consilium Centum juratorum ita ut 168/ predicitur factis Consilio ordinario Triginta duorum procerum dicte civitatis idem Consilium triginta duorum procerum vigore predictorum comissionis et potestatis sibi per dictum Consilium atribute super omnibus et singulis de et cum consilio advo- 169/ catorum ordinariorum eiusdem civitatis tracterunt et concordarunt cum dictis Castro, Villa et parrochiis et seu earum Universitatibus et singularibus eiusdem, quedam capitula testifficata fuerunt et firmata per dictos dominos Consiliarios in scribania honorabile Consilii 170/ eiusdem civitatis sub huius modi tenore.

Com la magestat del Senyor Rey benaventuradament Regnant, lohant e aprobant, rattificant e confirmant als habitants e habitadors dels dits Castell, Vila, lochs e perròquias dessús ditas e 171/ térmens de aquelles, los privilegis a aquells per los Reys passats atorgats, haia novament atorgat privilegi, ab carta sua Real data e feta en Toledo, lo derrer die de juliol, any mil quatrecents vuytanta, e ab son segell pendent segellada, e per mossèn 172/ Gaspar de Arinyó, del dit Senyor secretari, e per sa auctoritat, públich notari, closa e expedita, en lo qual privilegi, entre los altres, ha un capítol del tenor següent. E per quant desigen jamés no poder éser separats de la Corona Real 173/ e ciutat de Barcelona, vostra senyoria, per sa gran clemència, augment e conservació del patrimoni Real ab lo present privilegi e concessió Real, forsa de ley paccionada e inconmutabla, havent en sa bona fe Real e mediant jurament a nostre 174/ Senyor déu sobre los seus sancts quatre evangelis per si e per sos successors imperpetuum promet, que les dites Vila, Castell, térmens e parròquies e singulars de aquelles, e los mer e mixt imperis, e les jurisdiccions civils e criminals e qualsevulla altra spècia 175/ de jurisdicció de aquelles, en tot o en part, no descorporarà ni desgregarà de la dita Corona Real, ni de la dita Ciutat, ni aquelles o alguna de aquelles o part de aquelles alienarà d’aquí avant, o transportarà en persona de la Il·lustríssima Senyora Reyna, o altra 176/ qualsevol, o per altra qualsevol causa, ni del Il·lustre primogènit o en persona de altra fill o filla, per dot o altre qualsevulla altra causa, ni en altra qualsevulla persona, privada o pública, de qualsevulla ley, condició, o preheminència o dignitat, sia, o per 177/ via de cambi, graciosa donació, o per Venda o permutació, o en feu o altre stabliment, o per altre qualsevulla spècie de empenyorament, transportació o alienació qui dir o cogitar se puixe, per propi motiu o a supplicació de alguna persona, o per son mer 178/ offici, ans Vós, Senyor, per Vós e per vostre primogènit e successors vostres e seus, prometeu ab lo present privilegi, Ley paccionada havent, e en virtut de contracte per los dits juraments e fe Reals migensants, que en tot temps tendreu e deffendreu les predites coses e quascuna 179/ de aquelles com a incorporats e agregats e units a la dita Corona e Patrimoni Reals e a la Ciutat de Barcelona, en la forma predita. Açó prometent e fahent de certa sciència, consultament e delliberada, havent totes coses plena informació. E si lo contrari era fet, 180/ so que déus no vulla, per importunitat o seducció de alguna persona o per propi motiu o en altra qualsevulla manera e per qualsevulla occasió, voleu, Senyor, e declarau, ara per lavors, ab aquest dit privilegi, forsa de ley paccionada e de contracte 181/ havent que tals alienacions, infeudacions, concessions, transportacions o permutacions o empenyoraments, ipso facto et iure, sien irrites, casses e nulles e no de forsa alguna, per auctoritat de la present ley e privilegi, e sens altra sentència, e per aquelles no sia res 182/ fet ni en res obeyt, ans donau ab lo present privilegi, per Vós e Vostres successors, licència a les dites Universitats e singulars de aquelles, e aquascuna e quascun de aquelles, en juy e fora juy, de fet e de dret, puixen contradir e resistir a tals havents tals concessions a qualsevol 183/ dels prenominats títols, en la forma e manera que és promès e atorgat resistir als hòmens de Mataró e Cabrera, en lo dit cars, en virtut de les incorporacions e privilegis atorgats per los Sereníssimos Rey d’Aragó, precessors vostres, a aquelles ab les declaracions, 184/ remissions e indults contenguts e expressats en dits privilegis. Les quals, com dit és, confirmau donau e atorgau e voleu éser assí per tant sufficientment expressats, com si de mot a mot hic fossen inserts, e encara consent e promet vostra Senyoria, per Vós e per 185/ los dits successors e ab ley paccionada que, venint tal cars, lo que déu no vulla, que tals concessions e alienacions sien nulles e sens efficàcia alguna, e encara a maior cauthela, sien revocades per Vós, Senyor, e successors vostres, de fet, dins sis jorns aprés vostra altesa 186/ o vostres successors ne seran suplicats o fets certs, en altra manera, vol e consent vostra Senyoria hoc, e fa donació, entre vius irrevocable, a la Ciutat de Barcelona dels dits lochs, Castell, térmens, parròquies, e dels dits mer e mixtes imperis, e de totes altres jurisdiccions 187/ e drets de aquelles, e vostra senyoria mana e vol que, ara per lavors, ha per soltats los juraments e qualsevol fidelitats e homenatges en los quals sien tenguts los predits, o algun de aquells a la Magestat Real, e vol e mana que encontinent, ara per 188/ lavors, les dites Vila, Castell e Universitats e singulars de aquellas presten los dits jurament e homenatges e fidelitats als Consellers de la Ciutat de Barcelona, e la dita Ciutat o los dits Consellers, ara per lavors, prenguen la possessió, els sia manat e manen en dit cars, 189/ sots les naturalesa e fidelitat per les quals són obligats a la dignitat Real, que comprenguen la dita possessió e, advenint lo cars, fassen totes deffenions e forses e instància que les coses predites sortesquen tot lur complit effecte, car tot és per servici de la 190/ Corona Real, e conservació e augment del Real Patrimoni, lo qual, ab moltes exquisides maneres, en gran part és alienat e dilacerat, e quiscún havent recort de la naturalesa e fidelitat reals per los quals és obligat a la dignitat Real, si animo 191/ té ben instituït, deu dar tota obra lo Patrimoni Real sia restituit e bé augmentat e conservat. Plau al Senyor Rey.

E com lo dit senyor, per observança e exequció del dit privilegi, ab sa letra patent, data en Calatayut, a xv del mes de maig 192/ prop passat, haia ordenat e manat als consellers de la dita Ciutat que, ara per lavors, com, juxta dit privilegi, la donació a dita Ciutat de dits castell, Vilas, lochs, mers e mixtes imperis e jurisdiccions, haia loch, prenguen de aquells possessió segons és 193/ dispost e contengut en dit privilegi e en la lletra dessús dita, la qual, presentada als dits consellers de la dita Ciutat, dites coses, per mitjà del consell de Trenta-dos, són stadas proposades al Consell de cent Jurats de la dita ciutat celebrat a vint e sinch 194/ de Abril prop passat. Lo qual dites coses cometé e remeté al consell de xxxii  e per aquell. Lo qual fonch celebrat a xv del present mes de juny, és estat delliberat que dita possessió e homenatges dels hòmens dels Castells, Viles e parròquies e 195/ térmens de aquelles sien presos, juxta lo contingut en dits privilegi e letra, ab los pactes e qualitats desús states, remetent la exequció als dits honorables Consellers. Per tant, en l’acte de la possessió dita acceptació dels dits Castell, Vila, parròquies e térmens 196/ de aquells en carrer de aquesta ciutat, ans de pendre la possessió de aquells e los homenatges dels dits hòmens, és feta entre los honorables concellers havent potestat dels dits concellers, de una part, e les Universitats dels dits Castell, 197/ vila e parròquies e síndichs de aquelles, de la part altra, les convinença, pactes e concòrdia següents:

1. Primerament, les ditas Universitats e los Síndich o Síndichs de aquelles convenen e, solemnament, e ab tota efficàcia, prometen, a la dita Ciutat e als dits 198/ honorables Consellers de aquella e per aquella acceptants, que comunicaran e participaran e contribuiran en los càrrechs de la dita Ciutat deiús nominat, imposats e expressats, e no emperò en altres. Ço és, que pendran dels forments de la Ciutat, 199/ o per aquella assegurats, o qui staran a càrrech de aquella, la porció que de tals forment serà tatxada per la dita ciutat als dits Castell, Vila e parròquies dessús ditas, o als habitants en aquelles, com a vers ciutadans de ladita Ciutat, pagant los preus, segons 200/ és acustumat en e per los ciutadans habitants dins los murs de aquella, tota vegada que per los honorables Consellers o per lo Clavari o altres ministres de la dita Ciutat ne seran requests. Declarant, emperò, que no puixen ésser requests en pendre de dits 201/ forments, ni pagar aquells, si donchs la dita ciutat no dóna o metia, o de aquells fahia, mesa Universal entre los ciutadans de la dita ciutat, en tal cars tal forment los sia donat porcionadament, ço és, segons més o menys.
2. Item, convenen e prometen 202/ los hòmens que, tota vegada que se haurà fer remçó de convocació feta en virtut del Usatge Princeps nanque. Los dits castell, Vila e parròquies comunicaran e participaran en tal remçó ab la Ciutat de Barcelona, pus emperò romanguen quitis 203/ e desliures de pagar o seguir lo dit Princeps nanque, a ffi que no paguen dues vegadas o que no paguen e servesquen.
3. Item, si per la dita ciutat serà delliberat que bendera ischa per qualsevol cars de la present ciutat, los dits Castell, 204/ Viles e parròquies seguiran o daran hòmens per seguir aquellat a conexença dels dits consellers de la dita ciutat.
4. Item, si, per ventura, per qualsevol causa, seran imposats fogatges quis hagen rehembre, les dites Viles, Castell e parròquies, en 205/ tal remçó, comunicaran, participaran ab la dita ciutat, e per semblant, en hosts e cavalcades, pus emperò romanguen quitis, segons dit és, de pagar o contribuyr per altra via, a ffi que no paguen ni contrebuesquen en una mateixa hora 206/ per dues vegadas.
5. Item si per ventura se hauran a fer despesas en los murs o valls de la dita Ciutat, o adob o reparació e aquells, los dits Castell, Vila e parròquies participaran en tal despesa. E si dites coses se han a fer per sinquantanes, 207/ los poblats en dits Castell, Vila e parròquias participaran, e per si fàbrica o reparació dels dits murs e valls e per la  despesa en aquells fahedora, se hauran a vendre censals, los dits Castell, Vila e parròquies participaran en la paga de aquells ab la dita 208/ ciutat, e per semblant, si  per ventura, per deffensió de les mars se haurà a fer alguna armada, com tal deffensió sia comuna axí a les mars de la present ciutat com de aquells del dit Castell, Vila e parròquies, per tant prometen las dites Universitats e o los 209/ síndichs de aquells que participaran e contribuiran en les despeses de tals armadas. E si per ventura serà feta per sinquantenes, daran hòmens per lo dit fet, axí com faran los Ciutadans habitants dins los murs de aquella, entès emperò que en 210/ tal despesa dels dits murs e valls e altres coses en lo present capítol contengudes, elles ditas universitats, sol sien tenguts, segons més o menys, proporcionadament, retenen-se emperò los dits castell, vila e parròquies dessús dites, e las Universitats e singulars de aquellas, expressa- 211/ ment, a maior cauthela, que no sien tenguts les imposicions de la dita ciutat, sinó per aquell temps que despendran carn, vi e pa dins la dita Ciutat, car les hores pagaran aquelles comprant ditas vitualles segons fan les altres ciutats, ne per semblant, 212/ sien tinguts los dits Castell, Vila e parròquies, ne los habitants en aquelles, participar ni pagar en los censals que la dita Ciutat de Barcelona fins lo die present, ha venuts per qualsevol rahó, títol o causa, ni en los que de aquesta hora en avant vendrà 213/ si donchs no eren venuts per despesa fahedora en los murs o valls o reparació de aquells, segons dit és dessús. E los dits honorables Consellers, en virtut de la potestat a ells per auctoritat del consell de Cent Jurats, donada, accepten per Ciutadans los habitants 214/ en los dits Castell, Vila e parròquies per lo privilegi a ells per lo senyor Rey atorgat. E convenen e prometen als dits Castell, Vila e parròquias e als singulars de aquelles, presents, absents e sdevenidors, que com a vertaders ciutadans los deffendrà o per son síndich 215/ deffendre farà tant com lo privilegi dessús incert e per la magestat del senyor Rey ara beneventuradament regnant novament a ells atorgat si stendrà en totes coses en què sia acustumat deffendre los ciutadans segons los privilegis de la dita ciutat, 216/ a despeses emperò dels dits Castell, Vila e parròquies, atorgant als singulars de las dites parròquies e de quascuna de aquelles, siu volran, cartas de ciutadenatges de las quals puixen usar deffensant-se de pagar leudes e altres coses, segons de tals cartes usen 217/ e usar acostumen los ciutadans contínuament habitants dins la dita Ciutat, entès emperò e declarat que no fossen tenguts los poblats en dites viles e parròquies en algunes despeses per la dita deffensió dels dits privilegis, sinó en cars que la dita 218/ ciutat e los Consellers o síndich de aquella fossen instats per ells o per algú d’ells en traballar en la deffensió dels dits privilegis, romanents en tot cars les altres coses dessús contingudes e per les dites parròquies promeses en lur força e valor.

219/ Que quidem Capitula inter dictos honorabiles Consiliarios nomine dicte Civitatis et cum consilio advocatorum eiusdem juxta conclusionem et vigore potestatis predicteper dictum consilium Centum Juratorum dicta vicesimaquinta mensis aprilis 220/ proxime lapsi celebrantum preffato triginta duorum procerum atribute, quod celebratum fuit quinta decima mensis juny anni millesimi quadringentesimi octuagesimi primi, facta, firmata et concordata cum preffato Sindicis et proceribus preffatorum Castri, Ville, 221/ et parrochiarum fuit delliberatum et conclusum per dictos consiliarios et consilium dictorum triginta duorum procerum vigore jam dicte potestatis quod honorabile Johannes Lull, alter dictorum consiliariorum cum alio ex advocatorum predicte civitatis, assonatus cum honorabile societate accedat 222/ personaler ad dictum Castrum, Villam et parrochias, qui firmatis dictis capitulis per Universitates et singulares dictorum Castri, Ville et parrochiarum et seu per eorum sindicos et procurens vigore jam dicte et preinserti privilegi et litere Magestatis dicti domini Regis juxta servim 223/ et tenorem earundem et non alias accipiat possessionem de dictis castro et Villa neccion juramenta et homagia ore en manibus comendata nomine dicte civitatis ad universis personis dictarum universitatum et seu et eorum sindicis et proceribus juxta voluntatem 224/ disposicionem, ordinacionem et mandatum preffati domini Regis et juxta seriem et tenorem predictorum privilegi el letere regales.

Qua propter volentes complere omnia in dictis consiliis conclusa et delliberata anno a nativitate domini millesimo qua- 225/ drigentesimo octuagesimo primo, die vero jovis decimanona mensis julii intitulata presente et vocato Petro Gaspare Capó, auctoritate notari publico Barchinone, altero ex scribis juratis scribanie honorabile Consilii dicte civitatis et presentibus eciam honorabile Petro 226/ Cestrada, Romeo Lull, Jacobo Moari, blanquerio civibus dicte civitatis et Petro Jaupí, parrochie Sancti Estephani de Tordera, diocesis Barchinone, pro testibus ad hec vocatus specialiter et assumptis venerabile Salvator Portell, parrochie de Velleix, Bernardis Lobet, alias Soler, Johannes Saguí, 227/ Ville de Mataró, et Michael Ivern, parrochie Sancti Andree de Levaneres, jurati Universitatis, Castri et Ville de Matarone, ac procures Sindici et actores ad infrascripta peragenda ab Universitate et singularibus dictorum Castri et Ville de Matarone, constituti et ordinati cum 228/ instrumento dicte procurationis sindicatis et accione recepto per discretum Petrum Marull, notari regentem scribaniam dicte ville, pro venerabile Arnaldo Ferrarii, domino utili dicte scribanie, constituti personaliter in ecclesia dicte Ville de Matarone, coram dicto Magniffico domino 229/ Johanne Lull, consiliario antedicto ibidem presenti et personaliter existenti qui per lectis per dictum notarii juratum premsertis privilegio et lettera jam dicti Serenissimi domini Regis et firmatis per dictos proceres et sindicos capitulis inter dictam Civitatem 230/ Barchinone et jam dictas Universitates et seu eorum sindicos et proceres factis et concordatis et pervisertis volentes ut dixerunt animo benivolo in eisdem adcimplere prestiterunt sibi nomine jam dicte civitatem juramentum et homaguim fidelitatis ore et 231/ manibus comendatum nomine Universitatis et singularium dictorum Castri et Ville de Matarone tam presentum absencium quem futurorum presentibus testibus supradicits. Et michi lominus in continenti et ad alios actus non divertendo y non tradicionem predicte possessionis continuando 232/ venerabile Bernardus Vilardell, baiulus dicte Ville pro dicto Serenissimo domino Rege ibidem et in dicto loco personaliter constitutus presente jam dicto notarii et testibus supradictis, idem baiulus pro tradicione possessiones meri et mixti imperi et omnimode jurisdiccionis 233/ Regie tradidit jam dicto domino Johanni Lull, nomine jam dicte civitatis acceptanter et infans manibus posuit quendam ensem evaginatum. De quibus omnibus et singulis ita pro actis, gestis et sequtis dictis dominus Consiliarius nomine jam dicte civitatem 234/ que dicti Sindici proceres et actores Universitates, Castri et Ville predictorum de Matarone et singularium eiusdem verbo perierunt et requisiverunt ea omnia et singula per ordinem continuari et scribi et jam dicte civitati Barchinone et Universitati et 235/ singularibus dictorum Castri et ville de Matarone et utrisque ipsorum fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me notarii supra et infrascriptum.

Post modum vero die veneris vicesima predictorum mensis et anni jam dicte possessionis 236/ continuando presente jam dicto notarii jurato ac presentibus testibus superius dictis ac dicto discreto Petro Marull, notarii, Sagismundus Mayol, sindicus procuratores et actores ad hoc legitime constitutus ab Universitate et singularibus predicte parrochie Sancti Juliani d’Argen- 237/ tona, prout de dicto Sindicatu constat intrumento recepto per jam dictum Petro Marull, jam dicta et eadem die constitutus presonali in camino Regali infra terminum dicte parrochie d’Argentona, coram jam dicto domino Johanne Lull, Consiliario qui firmatis 238/ per ipsem nomine Universitatis dicte parrochie jam dictis et preinsertis capitulis et habitis pro leccis dictis privilegio et letera dicti domini Regis certifficatus ut dixit per dictum notarii juratum de contentis in eisdem prestiti jam dicto domino Consiliario recipienti nomine 239/ jam dicte Civitatis Barchinone juramentum et homagium fidelitate ore et manibus comendatum nomine torius Universitatis et singularium dicte parrochie d’Argentona tam presencium, absencium quod futurorum quibus juramento et homagio ita prestitis 240/ venerabile Guillermus Petrus Bellot, baiulus dicte parrochie, pro dicto domino Rege pariter ibidem presens et personali constitutus pro tradicione possesionis dicti meri et mixti imperi et omnimode jurisdiccionis dicto adveniente casu tradidit honorem 241/ Consiliario nomine predicte civitatis recipienti alius ensem evaginatum. Et hec ita facta et gesta et insignum dictarum possesionum acta et sequenta tam dictus dominus Consiliarius nomine supradicte Civitatem Barchinone que dicti Sindicus et baiulus 242/ nomine dicte Universitate dicte parrochie pecierunt et requisurerunt predicta pro ut gesta sunt continuari et destribi, et tam dicte Civitati que predicte Universitati dicte parrochie fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me dictum 243/ et infrascriptum notarii.

Successive vero jam dicta et eadem die presente et vocato dicto notarii jurato et presentibus proxime dictis testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis actum jam dictorum possesionum prossequendo Bartholomeus Puig et Salvator Canals 244/ Sindici, proceres et actores Universitati et singularum personarum parrochie Sancti Ffelicis de Caprari dicte diocesis Barchinonem, pro ut de dicta procuratione sindicatu et accoria constat instrumento per jam dictum notarii recepto dicta et eadem die constituti personaliter in dicto 245/ camino Regali termini dicte parrochie, coram jam dicto domino Consiliario ibidem presenti et personaliter invento qui firmatis per ipsem Sindicum nomine Universitatis dicte parrochie ante dictis et preinsertis capitulis et habitis pro leccis ut dixerunt dicto privilegio 246/ et letera dicti Serenissimi domini Regis et certifficati per dictum notarii juratum de contentis in eisdem prestiterunt jam dicto domino Consiliario nomine sepissmedicte Civitatis recipienti et acceptanti juramentum et homagium ore et manibus comendatum 247/ nomine torius Universitatis dicte parrochie de Capraria  et singularium eiusdem, presencium, absencium et futurorum quibus juramento et homagio prestitis Gaspar Vilardell, àlias Sala, baiulus jam dicte parrochie, pro dicto domino Rege pro tradicione, possesione 248/ jam dicti meri et mixti imperi et omnimode jurisdiccionis tradidit jam dicto domino Consiliario nomine sepefate civitatis Barchinone, dicto adveniente casu et in eius manibus posuit quendam alium ensem evaginatum. De quibus omnibus et singulis 249/ supradictis ita proactis, gestis et sequtis tam jam dictus Consiliarius jam dicte Civitate nomine que preffati Sindico et baiulus nomine jam dicte universitatis Universitate dicte parrochie pecierunt et requisurerunt predicta per ordinem continuari et stribi, et utrique ipsorum 250/ pretibatum nominibus fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per jam dictum et infrascriptum notarii.

Deinde vero jam dicta et eadem die presente et vocato dicto notarii jurato et presentibus eciam testibus proxime dictis ad predicta vocatos 251/ specialiter et assumptis Jacobus Roudor et Salvator Colomer del Camí,  parrochie Sancti Genesi de Vilaçar, dicte diocesis proceres, sindici et actores ad hec et alia legitime constituti ab Universitate dicte parrochie et singularium eiusdem pro ut de dicta eorum potestate constat 252/  alio instrumento per dictum notarii dicta et eadem die recepto constituti presonaliter in Camino Regali infra terminum dicte parrochie de Vilaçar, coram jam dicto Consiliario qui prius firmatis predictis et preinsertis capitulis nomine tocius Universitatis parrochie predicte 253/ et habitis per ipsos pro leccis dictis privilegiis et letera dicti domini Regis et certifficati ut dixerunt per jam dictum notarii de contentis in ipsis prestiterunt nomine torcuis Universitatis dicte parrochie  et singularium eiusdem, tam presencium, absencium que nunch pro 254/ nunch et dicto adveniente casu jam dicto domino Consiliario prefixe Civitatis Barchinone juramentum et homagium fidelitatum et manibus comendatum quibus juramento et homagio sich prestitis venerabile Amator Bonyvern, baiulus jam dicte parrochie, 255/ pro jam dicto domino Rege pro tradicione, possesione dicti meri et mixti imperi et omnimode jurisdiccionis tradidit jam dicto domino Consiliario predicto nomine quendam alium ensem evaginatum. De quibus omnibus et singulis preffati dominis Consiliarius 256/ Sindicus et baiulus nominibus antedictis pecierunt et requisiverunt ipsis prffatis nominibus et cuilibet ipsorum fieri et tradi unum et publici instrumentum et instrumenta per notarii supra et infrascriptum.

Denuo autem dicta et eadem die actum preffate possesionis finiendo et complendo 257/ presentes sepius dicto notarii jurato et presentibus eciam testibus sepissmedistis ad hec vocatis specialiter et assumptis Poncius Ferrer et Petrus Peres, parrochie Sancti Petri de Premiano, dicte diocesis Barchinone, procuratores, sindici et actores, ad hec et alia legitime constituti 258/ ab Universitate et singularibus dicte parrochie, cum instrumento dicti Sindicatus et procuracionis recepto pe prenominatum notarii jam dicta et eadem die constituti personaliter in Camino Regali infra terminum dicte parrochie, coram jam dicto domino Consiliario ibidem personaliter 259/ advinento qui firmatorum per ipsos nomine  Universitatis dicte parrochie jam dictis et preinsertis capitulis et etiam habitis pro leccis et publicatorum ut dixerunt premsertis privilegio et lettera tanquem certifficati per dictum notarii juratum de expressis in eisdem prestiterunt 260/ juramentum et homagium fidelitatum ore et manibus nunch pro nunch comendatum juxta usaticos Barchinone et constituciones Cathalonie generales nomine tocius Universitatis dicte parrochie et singularum eiusdem presentium, absentium et futurorum in manibus et posse 261/ jam dicti domino Consiliarii antedicto nomine recipientis nunch pro nunch et dicto advemente casu. Quibus juramento et homagio ita prestitis venerabile Johannes Cases, baiulus dicte parrochie, nomine dicti domini Regis pro tradicione, possesione 262/ dicti meri et mixti imperi et omnimode jurisdiccionis tradidit jamdicto domino Consiliario nomine prefixo et in duis manibus misit et posvit alium ensem evaginatum. De quibus omnibus et singulis ita pro actis, gestis et sequtis, tam dictis dominis 263/ Consiliarius nomine dicte civitatem que dicti Sindicis et baiulus nomine jam dicte Universitate et singularum dicte parrochie de Premià pecinetur predicta omnia et singula per ordinem continuari et de scribi et eis et eorum utrisque perlibater nominibus 264/  fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per dictum et subscriptum notarii ad habendum memoriam rey geste infuturum. Que fuerunt acta et in modum predictum subsequta sub primo die mense et 265/ locis predictis presente dicto notarii jurato et testibus dictis ad predicta ut preffertur vocatis specialiter et assumptis us superius continentur.

266/ Signum Johannis Faner, Regia autoritacte notari publici et stabe honorabili Consilii Barchinone qui hoc instrumentum intubris pergameneis cum filo canapis consutis in primo quore centum octo linee complete prima quarum incipit in nomine domini et sunt parrochiarum de 267/ Argentona, ultima vero incipit ballia general et sunt un Rey en la terra in secundo autem pergameneo sunt line complete centum prima quarum incipit plau al senyor Rey et sunt tals si los presents, et ultima linea incipit sindics de aquells 268/ et sunt entès emperò que en in tercio pergameneo sunt quinquaginta sex linee non complete prima quare incipit tal despesa dels dits murs e valls et sunt singulars de aquelles expressa et ultima linea non dum completa incipit locis 269/ predictis et sunt ut superius continetur repertum firmotum notatum inter scriptura dicti Consili in hanc publicam formam redigetis scribi feci et de licencia honorabile regentis vicariam Barchinone clausi die prima mensis februari anno a Nativitate 270/ domini millesimo quadrigentesimo octuagesimo quinto, cum suprapositis in lineis nona molt lccviiii en lxxxviiii Joan cxxxii nostro Carisimo cxxxxiiii etiam et cc pre dicte Civitatis.

Notes:

[1] .- Al dors: “Delliberacions del Concell de la Ciutat de Barcelona de incorporar la vila de Mataró ab dita Ciutat en virtut del Privilegi del Rey don Fernando ab que està assí incertat y copiat. Es també la Possessió que prengueren los consellers de Barcelona de dita vila de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar y Premià, que també estan incorporades ab Barcelona ab certs pactes. Esta copiat tot lo contengut en estos actes en lo llibre de cubertas de fusta, foli 5“. “Carta de la possessió liurada per lo homens des castell e Vila de Materó, de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Vilassar e Premià a la ciutat de Barcelona en virtut del privilegi per lo Sor Rey a la dita Vila e parròquies, atorgat letra reyal e capitulació fermada entre la ciutat de Barchinona e les dites Vila e parròquies, tots en la present possessió inserts“. És autor d’aquesta transcripció el Dr. Enric Subiñà.

[2] .- Incloïa les parròquies de Santa Maria de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt.

[3] .- Les cinc primeres línies del pergamí tenen molta pèrdua de suport i espais molt degradats que no permeten ni la lectura ni la transcripció. Els espais entre claudàtors s’han completat mercès a la còpia del llibre de privilegis amb cuberta de fusta.

[4] .- En el document sempre apareix Barchna amb abreviatura llatina, essent Barchinona. S’ha optat per posar la forma catalana sempre i quan el text és en català, no així quan el conjunt del text és en llatí.

[5] .- Privilegi atorgat el 1424, ratificant un del 1419, en què el rei Alfons el Magnànim concedeix als habitants del terme del castell de Mataró en esdevenir carrer de Barcelona. (Pergamins núms. 58 i 76, respectivament, del Fons Municipal de Mataró).

[6] .- En el document apareix sols amb abreviatura llatina, essent solidos. S’ha optat per posar la forma catalana.

[7] .- Enric d’Aragó i de Pimentel (1445-1522) era fill d’Enric d’Aragó i nét de Ferran d’Antequera, per tant, cosí germà de Ferran II.

Bibliografia :

• Roser Díaz Pérez i Francesc Forn i Salvà, “1480-1980. 500è aniversari de l’alliberament dels lligams senyorials dels castells de Burriac i Mataró”, separata de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme núm. 10, gener-juny 1980.
• Roser Salicrú i Lluch, Mataró, carrer de Barcelona. Els privilegis reials de 1419, 1424 i 1480 i la concòrdia amb Barcelona de 1481, Ajuntament de Mataró 1999.