El pergamí 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró conservat a l’Arxiu Comarcal del Maresme ens aporta informació d’una història que es remunta al segle XV, una centúria de canvis i incerteses que, a casa nostra, coincideix amb tres elements històrics de primer ordre: el canvi de dinastia regnant al casal de Barcelona amb l’adveniment de la dinastia dels Trastàmara (1410), la supressió del règim de servitud de la gleva després de la sentència Arbitral de Guadalupe (1486) i la descoberta d’Amèrica al final de la centúria (1492).
Tots aquests fets ens situen a les acaballes de l’edat mitjana i en vigílies de l’època moderna. En aquest context canviant nasqueren les municipalitats lliures del domini feudal de Mataró, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià, allò que fins aleshores s’havia anomenat la baronia del Maresme, i que comprenia els municipis actuals de Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Argentona, Cabrera, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Mar i Premià de Dalt.
Mapa de les parròquies de la Baronia del Maresme
De la submissió feudal a la llibertat de les universitats
La precària situació de la corona catalanoaragonesa obligava sovint el monarca a empenyorar els seus dominis a canvi de sumes pactades amb els senyors feudals. Aquests processos d’empenyorament deixaven oberta al rei la possibilitat de recuperar el control dels territoris si retornava la quantitat avançada pel feudal. Va ser així com el territori va passar en diverses ocasions d’estar sota el domini reial al domini del senyor feudal, i viceversa.
Mapa de la Baronia del Maresme l’any 1485 en temps del senyor feudal Pere Joan Ferrer
Per haver-se alineat amb el rei Joan II durant la Guerra Civil iniciada l’any 1462, el senyor feudal Pere Joan Ferrer va obtenir del monarca les senyories dels castells de Mataró, Burriac i Vilassar i el control directe sobre la població de les localitats de la demarcació. Degut a la pressió d’aquest senyor feudal sobre tot el territori, els habitants van decidir proveir la suma necessària per desempenyorar el territori i permetre que les viles i parròquies de la baronia retornessin sota el poder reial i els permetés constituir els nous municipis amb consell de jurats. Així, aquestes noves institucions es posarien sota la protecció del Consell de Cent de Barcelona i podrien evitar que el monarca es vengués novament el territori a cap altre senyor feudal.
Ferran el Catòlic signa l’aprovació de la incorporació al carreratge de Barcelona de les poblacions de la Baronia del Maresme
Després de molts estira-i-arronsa la gent de la baronia va aconseguir el retorn definitiu a la corona per mitjà del privilegi que Ferran II el Catòlic signà a Toledo el 31 de juliol de 1480. Per obtenir aquesta gràcia del rei els vilatans de la baronia van haver de sufragar bona part de la seva redempció. L’any 1481 el Consell de Cent de Barcelona va acceptar que els pobles de la vella baronia esdevinguessin “membre i carrer” de la ciutat comtal. Per materialitzar-ho una delegació de consellers del govern municipal de Barcelona signà les capitulacions amb els representats de les localitats de la baronia.
Una delegació de consellers de Cent entreguen el pergamí als representants maresmencs
Des d’aleshores es constituïren definitivament els municipis amb els seus respectius consells de jurats o universitats, alliberats de la submissió senyorial. La seva població s’equiparà jurídicament a la ciutadania barcelonina. En endavant Barcelona hauria de protegir els seus carrers i, recíprocament, els seus carrers havien de participar de l’administració de la ciutat.
Un document excepcional
El pergamí número 436 del fons de l’Ajuntament de Mataró que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Maresme és fruit de la voluntat dels primers jurats de la universitat del terme de Mataró (antic ajuntament integrat per les parròquies de Mataró, Sant Andreu i Sant Vicenç de Llavaneres) de compilar l’any 1485 en un únic document:
És un document molt peculiar per les seves inusuals dimensions (gairebé dos metres de llarg per 60 cm d’ample), ja que per confeccionar-lo calgué cosir tres peces de pergamí en un únic suport.
La restauració
L’estat de conservació del pergamí fins a dia d’avui és prou acceptable. No obstant això, atès el seu format, aquest pergamí s’havia conservat en rotlle i presentava algunes llacunes, estrips, recosits i brutícia.
Degut a la singularitat i importància d’aquest document, l’any 2016 la Generalitat de Catalunya, per mitjà de l’Arxiu Comarcal del Maresme, n’ha promogut la restauració i consolidació. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya n’ha dut a terme els treballs i n’ha elaborat un contenidor fet a mida, amb materials neutres i estables, que ha de permetre la seva conservació per l’esdevenidor.
Detall del pergamí restaurat